Els dinosaures van desaparèixer de la Terra després de l’impacte d’un meteorit fa uns 65 o 66 milions d’anys. Fa 70.000 anys, l’erupció d’un volcà a Indonèsia va estar a punt d’acabar amb l’espècie humana (només van quedar entre 15.000 i 40.000 individus per repoblar-nos a tots!)
Alteracions de l’equilibri com aquestes han afectat dramàticament la vida al planeta, amb conseqüències més o menys perjudicials segons l’espècie, i la pregunta és com hem de reaccionar mentre presenciem la sisena extinció massiva, aquesta vegada amb l’evidència científica que la causa (i les víctimes, d’alguna manera) som nosaltres.
Què fer, doncs? El canvi climàtic està a tot arreu, perquè ho veiem, però no està enlloc (1), perquè se’ns escapa la seva dimensió real. L’escala (geològica) de les seves conseqüències sobrepassa la que els humans a les nostres ciutats estem acostumats a tractar. Enmig d’aquesta crisi global, la ciència ficció és una gran eina d’anàlisi, perquè ens arrenca del centre del conflicte i ens col·loca en una situació privilegiada: ens deixa pensar des del futur.
Així és que agafa un boli i un paper reciclat, mira les bases del concurs i posa’t a imaginar un futur científicament consistent que ens ajudi a sortir d’aquesta.
*******************************************
Notes
(1) Sheila Jasanoff, A New Climate for Society
